Si a cada instant estàs disposat a donar-ho tot,
a cada instant tot t'és donat.
La porta sempre està oberta.
Aquest, ARA, és el moment de la Il·luminació.
No hi ha més secret. 

Viure el Aquí i Ara és difícil

Viure el Aquí i Ara és difícil. El desig d’obtenir i l’actitud de rebutjar ens aparten contínuament del present. 

Només si un s’abandona és possible viure en el present. Abandonar-se, que no vol dir passivitat. És deixar caure cos i ment, del Zen. O entregar-se, del Ramana Maharsi o de la mística Cristiana. O acceptar la realitat tal com és, del Toni Parson o la Byron Katie.  

I com s’aconsegueix? A mi em funciona el zazen.  Zazen és perseverar en l’actitud mental del MUSHOTOKU (esperit de no profit), dia rere dia, més rere més, any rere any.  Però s’ha de practicar, no en l’espera de que un dia,   si practiquem assíduament, arribarem a viure en el present o a alguna mena de il·luminació.  S’ha de practicar amb la fe de que cada passa ja és la meta. Sense separació, des del primer moment. Sense esperar rés. Un dia, i un altre i un altre.

 

 

Al començament, zazen és un munt de coses: la postura, els genolls, les mans, la respiració, els pensaments, les emocions, el desig de obtenir, … conforme practiques i t'endinses, tot es simplifica. Al final zazen és simplement la vida. Un estat simple del cos,  el cor i la ment, unificats.

L'acció més insignificant és Total i Única, irrepetible, font de il·luminació.  Cada petita acció amb plena consciència i sense ego és una porta oberta de bat a bat a l'eternitat i l'alliberament.

És exactament el desig d’obtenir o de rebutjar alguna cosa que dispersa la ment. Quan hi ha mushotoku, la ment es manté concentrada, lluminosa i en pau.

La neuroquímica d'aquest cervell humà va tornant poc a poc a la normalitat.  Ja no s'experimenten por ni angoixa patològiques, sinó seguretat i pau. A estones l'egoisme s'afluixa i brilla la llum de la consciència d'Unitat. I torna l'Amor.

Cap de setmana a l'ermita de Sant Salvador de Bellver

Temps de dolor.

Penjat d'un fil entre la creu i la resurrecció,

vinc a Sant Salvador buscant el Mestre. 

 

 

Em pensàva que els pèssols estarien glaçats i me'ls he trobat florits!