dissabte, 24 de novembre del 2007



La meva pràctica és molt simple. Si no ho fos no tindria la força que té. La meva pràctica és un camí directe de tornada a casa. El primer pas és rendir-me, abandonar tota lluita, tota expectativa i tot desig, entregar-me, acceptar la realitat tal com és, sigui quina sigui... El segon pas és donar-me conta del qui es dona conta i quedar-me aquí, en la pura consciència d’existir, sense ser allò o això, simplement ser.... Es poden fer els dos passos simultàniament. I convé arribar a fer-los simultàniament, entregar-se i fer-se conscient de la consciència. Amb la pràctica es converteix en un moviment molt simple de l’esperit. Es pot fer en qualsevol circumstància. El camí de tornada a casa està sempre obert, ara i aquí. Diu Ramana Maharshi que la Gràcia està sempre disponible. I així ho experimento.

1 comentari:

Siddharta ha dit...

Això d'abandonar tota lluita i d'acceptar la realitat sigui quina sigui, no s'ha d'interpretar de cap manera com a passivitat! Un ha de viure la vida com qualsevol humà, amb il·lusions i amb projectes, etc. però el matiç essencial és: sense agafar-se, sense aferrar-se, fluint amb la vida, sense cristalitzar-se. Es molt difícil explicar-ho, s'ha de viure. Potser és el 'cami del mig' ... Jo ho experimento així: lluitar a la vida, però al mateix temps, abandonar tota lluita ... Com s'entèn? Vine i ho veuràs. Es com el karma ioga: entregar-te totalment en el que fàs, però sense que t'importin els resultats. Com s'entèn? Vine i ho veuràs.