9 del matí. Hora punta al metro.
Tu que et commous davant la bellesa d’una muntanya, d’un arbre, del mar, d’un gat, d’una flor. Tu que et meravelles davant la bellesa i la complexitat del Cosmos. Tu que tan t’intrigues per una platja que espontàniament desenvolupa una morfologia sorprenent a partir de milions de granets de sorra sense forma.
No et sembla extraordinari com aquests sistemes infinitament complexos, plens d’ordre i de desordre, d’equilibri i de desequilibri, aquests sistemes fets principalment d’aigua i, també, d’altres coses en proporcions més o menys ínfimes... no et sembla extraordinari com aquests sistemes que en diem ‘humans’ han proliferat?
La Terra ha trigat molts milions d’anys en produir això. I ara aquí estan, a milers, a les 9 del matí, al metro.
No et sembla extraordinari?
3 comentaris:
Sí. I per qué?
Si un intenta entendre científicament, per què els rius fan menadres, és molt complicat. Llavors, entendre com hem aparegut els humans damunt la Terra, que sóm uns sistemes molt més complexos que els rius, em sembla un abisme de misteri. Em marevella el nombre immens de casualitats que s'han hagut de donar perquè aparegués la vida humana en aquest planeta. Cada vida humana és un miracle! I no obstant, sovint no ens acceptem ni acceptem als altres.
Si un intenta entendre científicament, per què els rius fan meandres, és molt complicat. Llavors, entendre com hem aparegut els humans damunt la Terra, que sóm uns sistemes molt més complexos que els rius, em sembla un abisme de misteri. Em marevella el nombre immens de casualitats que s'han hagut de donar perquè aparegués la vida humana en aquest planeta. Cada vida humana és un miracle! I no obstant, sovint no ens acceptem ni acceptem als altres.
Publica un comentari a l'entrada