dijous, 31 de juliol de 2008

Que el meu llenguatge i la meva pràctica es tenyeixin més i més de Budisme, no vol dir que deixi de ser cristià. Quan més budista més cristià, quan més cristià més budista. He trobat un camí que, tot i seguint fidelment el Budisme, porta més enllà de Budisme i Cristianisme. De fet, és un camí en que a cada passa no hi ha diferència entre Budisme i Cristianisme. Com pot ser això? Vine i ho veuràs.