dijous, 9 d’abril de 2009

Gràcies! perquè m'has donat el do de la gratitud.

3 comentaris:

bambú rient ha dit...

Em toca una fibra molt sensible.

Agrair, és per la meva modesta opinió, l'acte més profundament humà.

És la imatge veritable que aquell ésser és un-a heretera de la terra, és un ésser humà.

No calen paraules,
aquestes se m'emmudeixen
i només
em cal
un profund

GASSHO

bambú rient ha dit...

Perdó, no és heretera, sinó HEREVA.

Siddharta ha dit...

Bambú rient, gracies per compartir amb mi aquest sentiment que ara sé que també és teu. Que solitari és el cami que porta a la Comunió amb Tot i amb Tothom. Quina paradoxa, no? Però quan t'adones que algú experimenta el mateix ... això és una maravella.

Un sentiment aclaparador de gratitud, que t'omple fins a vessar en forma de llàgrimes, ha estat sempre en la meva vida el sustracte de tots els moments de percepció d'Allò. Per això estic d'acord, és un acte profundament humà perquè és la porta d'entrada a qualsevol experiència mística. Però aquest sentiment de gratitud no me'l faig jo. També això he rebut, gratuitament! I haig de donar gràcies per el fet de donar gràcies... quina paradoxa!!

Gassho,

Siddharta.