divendres, 8 de maig de 2009

En aquest moment de Llum,
en que l’egoisme s’ha dissipat,
venero amb agraïment,
un i mil cops,
tots els savis, sants i budes
que m’han precedit
en el camí de la Veritat.
No és pas per a mi que segueixo la Via,
sinó per ells, perquè no es perdi el fruit
de tanta llum i tanta grandesa d’esperit.
Com podria gosar defraudar-los?
Donaria la vida sencera per una
sola engruna de la utopia del Mestre.

2 comentaris:

laura ha dit...

Mente zen,
Mente de principiante.

(Per Sunryu Suzuki)

Es el que diu ell. Conservar sempre aquesta actitut.

Siddharta ha dit...

Laura, moltes gràcies per el teu comentari!

Sento un agraiment immens per haver pogut accedir a la saviesa de 'savis, sants i budes'. I sento també una gran responsabilitat, la de practicar i transmetre aquesta saviesa. Aquesta responsabilitat em podria fer sentir una pressió immensa damunt meu. Però, paradoxalment, és al contrari. Sento una gran lleugeresa. Una tremenda responsabilitat i, a la vegada, la certesa de que l'error no és possible. Entrar en la Via i deixar caure l'ego, implica que facis el que facis ja no hi ha error ni culpa. Es com deixar-se portar per les aigues d'un riu. Facis el que facis, acabaràs al mar.

Gassho.