dijous, 23 de juliol de 2009

Bakti

Quan m’entrego i em rendeixo davant Teu,
ja sé que davant meu,
molt probablement
no hi ha ningú.

Però alguna cosa a l’Univers ressona ...
Jo no sé què és,
però si sé que totes i cada una de les meves cèl·lules,
entren en ressonància i s’inflamen.

Si en aquest incendi, el tu i el jo desapareixen,
llavors, què importa que no hi hagi ningú?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies per compartir això amb tots nosaltres

Siddharta ha dit...

Gràcies a tú, siguis qui siguis. M'adono que no és veritat que davant no hi hagi ningú....

Anonim2 ha dit...

Crec que és interesant aixó, som concients de l'existencia dels altres a partir del Tot, quant una part de l'Univers vibra tots vibrem, igual que quan una célula del nostre es manifesta, el nostre cos ho nota, encara que no sabem identificar-la, sabem que hi és.

Siddharta ha dit...

Company/ya, moltes gràcies per el teu comentari! Ara en aquest moment m'agafes en un 'mal' moment. No em sento inspirat, i parlar del Tot o d'una part, serien paraules buides, per a mi. Pero celebro la teva percepció i en la mesura que tu vibres, jo també vibraré. Pot ser aqui hi ha un inici de llum en la foscor?

Moltes gràcies, aprecio molt el teu comentari!