Josep Riu, Joan Cassany, …..

Quants m’han estimat en el passat,
sense que jo els hi prestés cap atenció.
Quant de bé hagués pogut fer i no he fet.
Quina càrrega tan feixuga!

Però la meva il·luminació ARA
és el patrimoni inevitable
de tots aquells que, inadvertidament, abnegadament
m’han estimat.

Per la roda de la vida,
jo sóc ells,
i com ells, tracto ARA d’estimar,
en silenci.