I segueixo amb el misteri de la consciència. Deixem que l’especulació intel·lectual faci el seu paper. Admetem la ‘hipòtesi materialista’, és a dir, que la consciència és una propietat emergent del cervell, del sistema complex (http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_complejo)
format per les connexions electroquímiques entre neurones, lo qual no deixa de ser un gran misteri. Llavors un es pregunta: i altres sistemes complexos, no podrien també ‘generar consciència’? Òbviament, el cervell d’altres animals superiors. Però i un arbre? No té sistema nerviós, i no es pot moure voluntàriament, però és innegable que el conjunt de les seves cèl·lules, les seves molècules i àtoms, constitueixen un sistema complex, autoorganitzat i amb moltes propietats emergents. Llavors, perquè no pot generar consciència? I si els humans tenim consciència, perquè el teixit social, el conjunt de la humanitat, que és un sistema extremadament complex amb multitud de connexions i interaccions a tots nivells, no pot generar consciència, una consciència global humana? Sobretot ara, a la societat globalitzada. I finalment, si l’Univers és la complexitat de les complexitats, a totes les escales de longitud i temps, que sabem que genera, com a mínim, la consciència dels humans, perquè no hauria de generar també auto-consciència a nivell global, una Consciència Universal? Si admetem el misteri de que de la complexitat del cervell humà en pugui emergir la consciència, perquè no podem admetre que de la complexitat de l’Univers en conjunt no en pugui emergir una consciència universal?

Però llavors a on s’experimenta aquesta Consciència Universal? ‘Qui’ l’experimenta? A on és? S’obre tot un mon fascinant i misteriós. Pot ser tenen raó aquells que creuen en un ‘Deu personal’? Que passa amb la consciència humana en el moment de la mort? Es fon en aquesta Consciència Universal? Que és el creixement espiritual? Potser un connectar la consciència humana individual amb la Consciència Universal? O la Consciència Universal que es bolca en un individuo humà?

És allò de que som un gotet ple d’aigua de l’oceà infinit. Pot ser sóc una goteta de la Consciència Universal que s’ha condensat en aquest organisme humà. Llavors, es tanca el cercle, i havent partit de la ‘hipòtesi materialista’ piquem l’ullet a la ‘hipòtesi espiritualista’. No serà per aquí el camí del mig, que tant he anat buscant en els últims mesos?