He passat un ‘mal’ dia.
Insomni la nit anterior,
egoisme, ansietat, depressió, por.

Gassho davant del Buda, al dojo.
I tot s’ha dissipat.

Jo no se de on m’ha vingut de cop aquesta força, aquesta pau, aquesta serenitat.
Tots els dimonis han marxat i ja no queda egoisme.
Sense egoisme no hi ha ansietat ni por, només llum.
De on m’ha vingut aquesta força, aquesta pau, aquesta serenitat?

Serà la intercessió compassiva del Buda?
Serà la força de la meditació de milers i milers de practicants,
de Sants, Savis i Budes durant tants anys?
Seran les hores i hores que m’he passat assegut en zazen?

Però és que la Seva mirada compassiva,
és la meva pròpia mirada.
Com no hauria d’ajudar-me?