dissabte, 17 de juliol de 2010

L'amor que experimento és tan gran que no puc evitar expressar-lo.
Si no ho fes crec que em posaria malalt, rebentaria, no ho podria aguantar.
En efecte, és veritat el que m'ensenyava l'Antonio Blay: Jo soc Amor.
Experimento que Jo soc això, aquesta és la meva naturalesa. Estimar no és cap esforç, el que és un esforç insuportable és no estimar. Quan haig de defensar aquest petit individuo mitjançant la discussió i el conflicte, això és un malson. Quan puc oblidar-me'n i deixar caure totes les barreres, això és una meravella.

I aquest Amor impersonal i omnipresent es dirigeix cap a la meva companya i és Total.
Es per a Ella i és Universal, alhora. I es dirigeix cap a la meva neta, i també és Total. I es dirigeix cap a la meva filla, i segueix sent Total. I el meu fill, i el meu alumne, i la meva amiga, i el meu col·lega, i aquell roure estimat, i el meu veler, i el meu país, i la meva mar, i el meu gat. I la meva mare Terra, i el meu pare, el Sol. Tot l'Amor, per a Ella.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Sin amor nada tiene sentido.
Con amor tiene sentido la nada.

Siddharta ha dit...

Estimat/estimada, gràcies pel teu comentari.

Experimentar el amor, es experimentar que no existe separación. Me siento unido a un amigo mio que es un roble, ¡y él nunca me ha hablado con palabras! Pero los humanos tenemos, además, la maravilla del lenguaje hablado entre nosotros. Y tu comentario me dice que hay en algun lugar una alma gemela en sintonia. Otro/otra amante del Amor. ¡Gracias!

Evidentemente, que sin amor nada tiene sentido. O en otras palabras, ofuscados por el espejismo de la separación, nada tiene sentido.

Un abrazo.

Anònim ha dit...

Sidharta, quan et mirem els ulls podem veure el teu interior i el teu somriure ple de pau ens fa sentir-nos feliços d'haver-te conegut.

Siddharta ha dit...

Estimat/estimada, gràcies per aquestes paraules tan tendres.

De vegades, els ponts de la comunicació no són fàcils. Però si em dieu que el que transmeto és pau, llavors em sento molt feliç! Perquè, efectivament, visc en la pau, i el que més vull és poder compartir i transmetre aquesta pau. I em sento també molt afortunat d'haver conegut persones amb les que sintonitzo en allò més essencial ('I shin den shin'), directament o a través d'aquest blog.

Una abraçada ben forta.