dimecres, 2 de febrer del 2011

Ara

Quan més penetro en l’instant present, més se’m eixample i més coses hi caben. Tota la meva vida passada hi cab, totes les situacions, les persones estimades que ens han deixat, tot, en aquest instant ...

Jo que de temperament era tan nostàlgic, que quan tenia vint anys ja sentia nostàlgia de la meva infància, ara que soc gran he perdut la nostàlgia. Gràcies a la pràctica del zen.

Però compta! El meu zazen no serveix per a rés .....

2 comentaris:

Elisenda Ortega ha dit...

La nostàlgia es el dolç sentiment de recordar el més bonic de la nostra vida, si no ens hi "apeguem" es un bonic sentiment ( de tant en tant)

Siddharta ha dit...

Elisenda, aquesta nostalgia que dius tu és la nostalgia agradable i estic totalment d'acord amb el que dius. Però jo em referia a una altre nostàlgia, desagradable, la derivada del sentiment de pèrdida, del vertigen quan t'adones que hi ha coses i persones que no tornaràn mai més, MAI MES, que estan irremediablement perdudes. I això et fa patir.