diumenge, 6 de novembre de 2011

- ¿Cuáles son las diferencias entre el cristianismo y el zen? le preguntaron a Deshimaru.
"Si se piensa que hay diferencias, las hay. Si se piensa que no las hay, no las hay. Si miráis desde fuera, difieren completamente. Pero en el espíritu profundo no hay diferencia alguna."

Jo sóc dels que pensen que no hi ha diferència; procuro mirar des de dintre

9 comentaris:

Elisenda Ortega Matas ha dit...

La gran diferencia, segons el meu criteri, és la doctrina i, sobretot, la seva difusió. El Cristianisme que ens ha arribat es a través dels evangelis i ni aquests son clarament verídics i tots sabem que en el seu moment el criteri va ser selectiu. En el cas del Zen els dogmes, intermediaris, historia, etc, no son el més important si no el significat en si, sense ser intrusiu ni amb regles dictatorials i, sobretot, el que em molesta mes del Cristianisme és el mal que ha fet a lo llarg de la historia, sobretot als més dèbils de la societat (les dones, els infants, els analfabets i els "diferents" amb el sentit més ampli de la paraula).
Potser tinc un criteri que podria semblar radical i que hauria d'anar dirigit a l'església en particular, però la doctrina ens ha arribat a través d'ella i els seus difusors reconeguts... i això, per a mi, ja fa que m'ho qüestioni.
Una forta abraçada!!!!!

ane ha dit...

Ciertamente la Iglesia Católica hizo todo eso, más y lo que no sabemos. Algunas veces pienso que la Iglesia Católica no es cristiana.

El encabezamiento de este blog es una referencia importantísima para mí: Tao es mi dios, Jesús el maestro amado, Zen es el camino.

bss para los dos

Siddharta ha dit...

Elisenda, gràcies pel teu comentari, que em sembla molt interessant. Quan parlo de Cristianisme, i suposo que Deshimaru també, no em refereixo a l'Esglèsia i als seus dogmes i doctrines, i al col·lectiu organitzat i jeràrquic, sinó a una experiència íntima, que es pot tenyir de diferents colors, però que en essència és la mateixa. De bén petit, abans de l'adolescència, la persona de Jesús em va impactar -- no em fa vergonya dir-ho: em vaig enamorar de Jesucrist -- i varem iniciar una relació personal. D'acord, m'ha arribat a través dels evagelis, que no sé fins a quin punt són autèntics, i de l'Esglèsia, que d'autèntic no en té res. Però aquest ideal de l'Amor incondicional, de l'entrega de si mateix, i del perdò 70x70 vegades, em captiva. No hi puc fer rés ... ho sento. Dec ser una mica beneit. I de gran he descuvert el Buda i el Zen, i vec que la meva relació amb Jesús i la meva pràctica del Zen es complementen totalment i reforçen l'una a l'altre. I ja sabs que sóc tan crític com tú amb l'Esglèsia Catòlica (i també ho soc quan en el Zen detecto sectarisme). Llavors, estic totalment d'acord amb Deshimaru: si mires desde fora, hi ha diferències, segur que hi ha diferències! totes les que vulguis. Però fés l'experiència de mirar des de dintre. Deixa estar l'Esglèsia i unifica't amb Jesucrist. Intimament, de tot cor!! Que no hi hagi ni una petita escletxa entre tu i Ell. Deixa estar els dogmes i doctrines i el paper (criminal) de l'Esglèsia en la història. Uneix-te al Crist Viu en el més profund del teu ésser. I el mateix amb el Buda. Practica la Via del Buda amb tot el teu cor, amb tota la teva energia, cada instant de la teva vida. Això és mirar des de dintre. I llavors EXPERIMENTES que no hi ha la més mínima diferència.

Uauu quin rotllo t'he pegat. Si ho veu la teva "amiga invisible" em renyarà. Però això no vol dir que no entengui, perquè fins hi tot el comparteixo, el teu comentari crític amb el Cristianisme si l'associem a l'Esglèsia.

Una abraçada ben forta!!

Siddharta ha dit...

Ane, nos hemos cruzado los comentarios. Los hemos mandado casi al mismo tiempo.

Dices que a veces piensas que la Iglesia no es cristiana. Yo diría más, siempre pienso que la Iglesia no es cristiana. Lo ha demostrado a lo largo de la Historia multitud de veces y lo sigue demostrando a diario. Pero cuidado, eso es la institución. Todavía quedan cristianos de verdad que no se han desvinculado de la Iglesia, que de muy buena fé intentan reformarla desde dentro. ¡Ardua tarea! Conozco algunos, en particular a uno extraordinario, un gran amigo. Para mi, verlo a él y ver a Jesucristo es lo mismo.

Besos.

Siddharta ha dit...

Elisenda, no se si m'he expressat bé. Vull dir que un pot mirar des del punt de vista dels mestres individuals, històrics: Jesucrist, el Buda Shakiamuni, Ramana Maharshi, Lao-Tse, etc. etc. i llavors hi ha diferències. Un mira des d'abaix de la montanya i veu diferents camins per pujar: són diferents. Però mira des de dalt! Hi ha una Pràctica i una Experiència en la qual t'harmonitzes TOTALMENT amb la Llum, vingui d'on vingui. Llavors t'harmonitzes TOTALMENT amb Jesús, amb el Buda, amb Ramana Maharshi, amb Lao-Tsé, etc. I en aquest sentit pots ser totalment cristià i totalment budista. I llavors no veus diferència per enlloc.

ane ha dit...

A mí también me enamoró aunque ha sido mucho más tarde que en la adolescencia. Fue la práctica y el estudio del zen lo que me devolvió a él (Él, Ello, Eso).

Y no siento diferencia.

Elisenda Ortega Matas ha dit...

Albert, t'has expressat perfectament i entenc el que dius i, ni molt menys, crec que siguis "un babau" (has dit?) per creure en Jesucrist. Jo només volia dir que com podem separar el que sabem d'Ell si ens ha arribat a través de l'església? com sabem si ens ha arribat res de cert? si ens guiem pels fets - en el budisme aquests han estat sempre pacífics - la veritat és que no se a que atendrem... perquè uns son certs i d'altres no? qui ho diu? i, amb quina autoritat? És cert que el missatge del cristianisme es bo, però que poc en sabem del cert.
Una abraçada!

Siddharta ha dit...

Elisenda, això de "babau" (he dit beneit) és broma! Estic totalment d'acord amb tu en que el coneixement que ens ha arribat de Jesus és a través de l'Esglèsia i, per tant, és altament dubtós: L'Esglèsia no té cap credibilitat (malgrat que, insisteixo, sempre hi ha hagut verdaders cristians vinculats a l'Esglèsia). Però malgrat que l'Esglèsia hàgi adulterat moltes coses, en el que m'ha arribat, hi ha alguna cosa que inflama el meu Cor. Racionalment estic d'acord amb tu, però emocionalment estic amb l'Ane i en els evangelis de Jesús (el que ens ha arribat) hi vec un reflexe de Él, Ello, Eso.

Ane, gracias por tu comentario. Me alegra ver que coincidimos, y también me alegró ver que Deshimaru compartia también el "sentimiento de que no hay diferencia".

bss.

Siddharta ha dit...

Elisenda, rellegeixo el que vaig escriure l'altre dia. I vec que hi ha un forat molt important en el que vaig dir, una cosa fonamental i pràctica que no vaig dir. Sense això, tot el que vaig dir és pura especulació.

"... unifica't amb Jesucrist. Intimament, de tot cor!! Que no hi hagi ni una petita escletxa entre tu i Ell. ... Uneix-te al Crist Viu en el més profund del teu ésser."

I això, que per a mi és el punt clau, com es fà? No ho vaig dir ... Com un s'unifica TOTALMENT amb Jesucrist i alhora passa totalment de l'Esglesia?

"EL meu manament és que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat" "Pare, que no es faci la meva voluntad, sinó la Teva". Doncs està molt clar.

Abandonar-se, rendir-se, TOTALMENT. Que no vol dir passivitat. Simplement estar disposat a deixar qualsevol cosa, fins hi tot allò que més estimes, si és necessari. Estar disposat a donar-ho tot, fins i tot la pròpia vida, si és necessari. I viure amb aquesta actitud sempre, cada instant de la teva vida. Pots fer la vida normal, no cal (segurament) que ho deixis realment tot ara i te'n vagis a viure en una cova (potser en algun moment serà lo adequat). Pots compartir la vida amb una dona (o varies ...), amb uns fills, nets, germans, amics, shanga, pots treballar de catedràtic d'universitat, pots investigar, pots viure la vida normal. Però interiorment, haver-ho deixat tot.

Evidentment que això no és tan bonic com sembla. Evidentment que de vegades t'adones que hi ha aferrament a certes coses i has de treballar durament per deixar anar, de veritat. Però mai, mai, mai tires la toballola. Sempre hi ha bona voluntat i entrega. I el que conta sempre, és l'instant present. És igual el que hagis fet ahir. Deixa anar, també, tota culpabilitat.

Llavors EXPERIMENTES que no hi ha la més mínima separació entre tu i Jesús.