dilluns, 11 de març de 2013

La pràctica és essencialment única, un moviment simple de la ment i del cor, que ho conté tot. Però després resulta que és polièdrica, que té moltes cares. I és molt difícil expressar-ho en paraules. No obstant, de vegades unes poques paraules poden servir ... El 4 de setembre vaig veure i vaig escriure:

Una sola cosa és necessaria: manternir-me a prop. No crear distàncies.

I trovo que segueix vigent. Mantenir-me a prop conté mantenir l'atenció a cada instant, conté la no-separació, la interdependència, la compassió, l'amor, una tendresa infinita, ....

Caminar pel bosc mantenint-me a prop de cada pedra, de cada arbre, de cada matoll, de cada so, del vent, del sol, del camí ... és extraordinari.

2 comentaris:

Xaro La ha dit...

Muy profundo Sidhi

Un abrazo

Siddharta ha dit...

Xaro, que gozada que estemos cerca ... Un abrazo muy fuerte!