I un cop més, la rendició succeeix. 
Deixar de discutir amb la Realitat.
Cau l'egoisme i, poc a poc, es fa la llum. 
La boira s'ha escampat.

No sé què ha estat primer, si la rendició, 
o la caiguda de l'ego o la llum.  

Però tot ha quedat en ordre.

Sol, al dojo,
faig zazen damunt d'un banquet.
Avui l'encens té la fragància del naufragi.
Recordo quan vaig arribar, fa 9 anys,
quan tan el dojo com jo estàvem en flor.
Impermanència!

Ara tot va caient:
el sexe, la vida, les relacions personals, el treball científic …
cada dia més vell, m'adono com he estat aferrat a tot.
Ara tot cau, menys l'ego, que es fa cada cop més petitet,
però enquistat. 

Fins i tot el zazen em cau:
no puc fer la postura a causa d'una lesió al genoll.
Haig de fer zazen en un banquet,
i m'adono que fins i tot a la postura estava aferrat.

Cada cop més despullat de tot,
menys de l’egoisme,
em disposo a iniciar la Setmana Santa.
I faig zazen damunt d'un banquet,
sol, al dojo.
 

No hi ha guany, no hi ha pèrdua. No hi ha separació.