dissabte, 18 d’octubre de 2008

Meditar amb el cos.
Deixar-ho anar tot i
tornar-se íntim amb tot.

1 comentari:

Siddharta ha dit...

Meditar amb el cos. Tenim tendència a oblidar el que és més proper, el que és més elemental, més simple. Volem assolir la il•luminació, la realització, la santedat. Busquem elevades experiències místiques, experiències d’alliberament, d’expansió de la consciència. Volem investigar de on surt el pensament ‘jo’. I sovint oblidem la nostra realitat més propera, més bàsica, més íntima: el nostre cos. Tota meditació comença per aquí. Cal passar-se tota la vida aquí, si és necessari .... Què en traurem d’arribar molt amunt, si no esdevenim íntims amb el nostre cos? La nostre cultura admira lo espectacular, lo extraordinari i menysté lo senzill.

Meditar amb el cos. Estar atent a cada petita sensació, a cada petita tensió. En la vida quotidiana, estar atent a la postura, quan sorgeix una tensió. Ens adonem de que estem tensos, i no sabem perquè .... Atenció significa veure amb claredat què passa al nostre cos i mirar en quin moment i perquè apareixen les tensions. I mirar vol dir mirar amb acceptació, amb tendresa, amb amor. Si l’estomac em fa mal, mirar no vol dir lluitar contra aquest dolor, ‘rebotar-se’ contra aquest dolor. Mirar vol dir obrir-se, acceptar, estimar l’estomac. La meva meditació és estar present, no fugir, dirigir el meu amor a l’estomac. I oferir aquest dolor per la salvació de tots els éssers.

Cal passar-se tota la vida meditant en el cos, si és necessari. Perquè anar més enllà, si la nostra realitat més elemental ens és aliena? Com podríem anar més enllà, si la nostra realitat més elemental ens és aliena?

Per això el zen et fa seure de cara a la paret, sense fer rés més que estar atent a la postura del cos i a la respiració. Sense buscar rés. Només això ja és un univers. Tot l’Univers està en això. Per esdevenir íntim amb l’Univers, has de començar per aquest cos. I potser el començament ja és el final. O no ...