Aquest blog està dedicat a la recerca espiritual lliure com camí d'alliberament de l'esser humà.
Este blog está dedicado a la búsqueda espiritual libre como vía para la liberación del ser humano.
This blog is devoted to the free spiritual research as a way to liberation of human beings.
dimecres, 31 de desembre del 2008
La meva mare ha mort. La meva neta riu. La montanya nevada.
Benvolgut/da, en primer lloc, moltes gràcies per deixar un comentari en el blog. Anomenem zazén al tipus de meditació que és la pràctica central del budisme zen (soto). El que consisteix el zazén i com es practica està molt ben explicat, per exemple, en l’enllaç del blog “Zen –dojo de Barcelona -1 “ (http://www.zenbarcelona.org/) si vas a ‘la práctica del zen’. Amb molt de gust t’ho explicaria però no cal perquè ja ho tens en aquella web (a més a més hi ha molts llibres que ho descriuen, i si vols pots adreçar-te als centres zen dels quals poso la web, a on molt gustosament t’ho explicaran i et poden iniciar en aquesta pràctica).
El que si et puc dir és la meva experiència personal i com m’ajuda a superar la recent ‘pèrdida’ de la meva mare. El zen es basa en posar la màxima atenció en cada activitat que fem. Tan important és rentar-se les mans com donar una conferència, perquè el que conta no és l’acció sinó l’actitud. Cada un dels moments de la meva vida són igual d’importants. Llavors quan es viu així, ‘no es deixen residus’, és a dir, es viu al 100%, sempre. En qualsevol petit acte hi ha tota la teva vida, perquè tot tu estàs present, tot tu t’entregues en tot el que fas. Cal practicar això durant tot el dia en totes les teves activitats, però serveix d’entrenament fer-ho assentat, en silenci, és a dir en el zazén.
Fa uns quants anys que practico el zazén i ara, quan el practico, experimento això que intento expressar en el blog en forma d’un petit poema: és com si tota la meva vida estigués present en aquest instant. He viscut ja bastant (57 anys) i he viscut moltes, moltes experiències, fins i tot tinc fills i nets. Tot el que he viscut, semblaria que ha fugit... doncs no, experimento que tot està aquí, ben proper. El secret està en no enganxar-te a rés, a cap dels teus records, deixar anar, acceptar i donar-ho tot i, paradoxalment, experimentes que rés es perd. I d’aquesta manera experimento que la meva mare està aquí, ben present. No ha pas marxat ... Està present, per exemple, en el somriure lluminós de la seva besnéta o en la blancor esplèndida d’una muntanya nevada. I tot això s’experimenta quan es mira una nena o una muntanya amb la mirada pura, nova, innocent que dona la pràctica del zazén.
Espero que això et serveixi. Perdona que la meva explicació sigui tan llarga, no sabia dir-ho de forma més breu.
Certament la teva mare no ha mort, és viva, present en Déu però absent a nosaltres físicament encara que també la podem fer present enviant-li els nostres missatges durant les nostres pregàries o meditacions o practicant el zazén... l'important és voler connectar amb...parlar amb...la resta és fer silenci, parlar interiorment -sense vocalitzar- i esperar. Que les teves pràctiques zazén siguin profitoses en aquesta direcció.
4 comentaris:
Què és el zazén? Com es practica?
Benvolgut/da, en primer lloc, moltes gràcies per deixar un comentari en el blog. Anomenem zazén al tipus de meditació que és la pràctica central del budisme zen (soto). El que consisteix el zazén i com es practica està molt ben explicat, per exemple, en l’enllaç del blog “Zen –dojo de Barcelona -1 “ (http://www.zenbarcelona.org/) si vas a ‘la práctica del zen’. Amb molt de gust t’ho explicaria però no cal perquè ja ho tens en aquella web (a més a més hi ha molts llibres que ho descriuen, i si vols pots adreçar-te als centres zen dels quals poso la web, a on molt gustosament t’ho explicaran i et poden iniciar en aquesta pràctica).
El que si et puc dir és la meva experiència personal i com m’ajuda a superar la recent ‘pèrdida’ de la meva mare. El zen es basa en posar la màxima atenció en cada activitat que fem. Tan important és rentar-se les mans com donar una conferència, perquè el que conta no és l’acció sinó l’actitud. Cada un dels moments de la meva vida són igual d’importants. Llavors quan es viu així, ‘no es deixen residus’, és a dir, es viu al 100%, sempre. En qualsevol petit acte hi ha tota la teva vida, perquè tot tu estàs present, tot tu t’entregues en tot el que fas. Cal practicar això durant tot el dia en totes les teves activitats, però serveix d’entrenament fer-ho assentat, en silenci, és a dir en el zazén.
Fa uns quants anys que practico el zazén i ara, quan el practico, experimento això que intento expressar en el blog en forma d’un petit poema: és com si tota la meva vida estigués present en aquest instant. He viscut ja bastant (57 anys) i he viscut moltes, moltes experiències, fins i tot tinc fills i nets. Tot el que he viscut, semblaria que ha fugit... doncs no, experimento que tot està aquí, ben proper. El secret està en no enganxar-te a rés, a cap dels teus records, deixar anar, acceptar i donar-ho tot i, paradoxalment, experimentes que rés es perd. I d’aquesta manera experimento que la meva mare està aquí, ben present. No ha pas marxat ... Està present, per exemple, en el somriure lluminós de la seva besnéta o en la blancor esplèndida d’una muntanya nevada. I tot això s’experimenta quan es mira una nena o una muntanya amb la mirada pura, nova, innocent que dona la pràctica del zazén.
Espero que això et serveixi. Perdona que la meva explicació sigui tan llarga, no sabia dir-ho de forma més breu.
Una abraçada.
Certament la teva mare no ha mort, és viva, present en Déu però absent a nosaltres físicament encara que també la podem fer present enviant-li els nostres missatges durant les nostres pregàries o meditacions o practicant el zazén... l'important és voler connectar amb...parlar amb...la resta és fer silenci, parlar interiorment -sense vocalitzar- i esperar. Que les teves pràctiques zazén siguin profitoses en aquesta direcció.
Moltes gràcies, Estel!
Publica un comentari a l'entrada