Diuen que has marxat,
Però jo et sento cada cop més a prop.
Diuen que ja no hi ets,
Però jo sé molt bé a on ets.
Diuen que ens hem quedat orfes,
Però jo experimento cada cop més pau i alegria.
‘Convé que Jo me’n vagi,
perquè vingui l’Esperit de la Veritat’.
Finalment, tornem tots tres a ser u,
com aquell dia, a Montserrat.
1 comentari:
És que no m'he fet en el teu ventre?
És que no sóc carn de la teva carn?
És que no sóc part de tu?
Llavors si jo faig zazén,
tu fas zazén.
Si jo m'il·lumino,
tu t'il·lumines.
És des de tu i per tu que medito.
És des de tu i per tu que busco la Veritat.
Així el meu alliberament és el teu propi alliberament.
Per això se perfectament a on ets.
Publica un comentari a l'entrada