diumenge, 18 de gener del 2009

Quants cops hem de perdonar? Set cops?
Setanta vegades setanta.


Que important és perdonar i que important és sentir-se perdonat!
Si no perdonem, no podem perdonar-nos.
Si no ens perdonem, no podem perdonar.

Practicar zazén és deixar caure l’ego.
Deixar caure l’ego és deixar caure el passat.
Deixar caure el passat és alliberar-se de tota rancúnia i de tota culpa.
Per això zazén és, també, la pràctica del perdò.

3 comentaris:

Siddharta ha dit...

Siguis qui siguis, hagis fet el que hagis fet, NO VULGUIS VIURE NI UN SEGON MES DE LA TEVA VIDA AFEIXUGAT PER EL PES DE LA CULPA!!

ALLIBERA'T!!

ABRAÇA LA BONA NOVA DE JESUS: 'ESTIMA I PERDONA, SEMPRE I EN TOT MOMENT, I SERAS PERDONAT'.

Unknown ha dit...

Benvolgut Albert, avui parles del perdó; un altre gran tema. Què fàcil és dir “et perdono” però que difícil pot resultar “perdonar”. Doncs perdonar no s’hauria de confondre amb un acte extern. Es pot perdonar sense dir “et perdono”, de la mateixa manera que es pot estimar sense dir “t’estimo”. O potser és que ens agrada que ens reconeguin que hem perdonat o que hem estimat ...?

I si perdonar fos ... un acte personal, secret, íntim, un acte autèntic d’oblit d’un mateix (auto perdonar-nos, no existència de l’ego, com tu molt bé expresses!). I si perdonar fos ... en definitiva, no oferir res més a l’altre (que no és ningú més que Jo), el que ja Som: “Consciència”?.

I si ni tan sols fes falta el perdó doncs, res, ningú, m’ofèn ni em fa mal? ...



“El qui no es perdona res a sí mateix, mereix que li ho perdonin tot” Confuci.

Ens veiem. Una abraçada!
Joan Carles.

Siddharta ha dit...

Joan Carles, moltes gràcies per el teu comentari! Es un goig immens poder compartir aquetes reflexions tan intimes. Gràcies, de debò.

Estic d'acord amb tu en que, en realitat, ni el perdò és necessari quan no hi ha ego, per la senzilla raò que no hi ha ofensa. Totalment d'acord!!

Penso que la Veritat és única i molt simple! Però s'ha d'expressar amb paraules escaients a la situació de l'interlocutor. Llavors, qualsevol afirmació és relativa a la situació i l'estat de l'interlocutor. Sota aquest punt de vista, estem d'acord en que el perdó pot ser molt important, perquè molts de nosaltres estem en la fase que ni perdonem ni ens perdonem, i vivim bona part de la vida amb una càrrega immensa, totalment inútil! Em fa molta pena, i pensar que és tan senzill alliberar-se d'això!

Una abraçada,

Albert.