dimarts, 20 de gener del 2009

Aquests dies assistim a una divertida polèmica sobre ateisme i teisme als autobusos de Barcelona.

Si algú em parla de 'Deu' com d'algun èsser en el qual és possible creure o no creure, això no és Déu! Déu és la Realitat primordial de la qual no té sentit dubtar. Es l'Únic que existeix amb certesa! Llavors tota polèmica sobre existència o inexistència de Déu és una contradicció en els termes.

Teisme i ateisme són les dues cares de la mateixa moneda. Les dues cares d'una dicotomia estèril que no te rés a veure amb l'Experiència de Déu.

En realitat, 'ateo' o 'creient' són dues etiquetes sense massa (o gens) de valor. Més d'un 'ateo' viu l'experiència de Déu, cosa que molts 'creients' no fan.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

“ Los cristianos se ven obligados a convencer a los paganos y a los ateos, con el fin de salvar sus almas, de que Dios existe. Los ateos se ven obligados a convencer a los cristianos de que la creencia en Dios es una superstición primitiva e infantil, que hace un gran daño al progreso social. Y a causa de ello pelean sin cesar los unos con los otros. Mientras tanto el Sabio taoísta se sienta tranquilamente junto a un río, tal vez con un libro de poemas, un vaso de vino, y algunos artilugios para pintar, disfrutando del Tao a su gusto, sin siquiera preocuparse de si éste existe. El sabio no necesita afirmar al Tao, ¡está demasiado ocupado disfrutando de El¡

“Silencioso Tao”

Raymond M. Smullyan

Siddharta ha dit...

Gràcies per el teu comentari!

Percebre el Tao, disfrutar del Tao, deixar-se fascinar per el Tao, venerar el Tao, viure el Tao. I abandonar les discussions intelectuals sobre si Déu existeix. Comparteixo aquesta opció!