dissabte, 21 de febrer de 2009

Sant Salvador


El Pare és l’energia impersonal, causa i motor de tot. L’Univers és el Fill. Segurament per atzar, sense propòsit, perquè el Pare no té propòsit, ni consciència, ni amor, s’ha originat la vida. I aquesta vida ha desenvolupat la consciència. I aquesta Consciència, que és Fill, ha conegut al Pare i ha estimat al Pare. I aquest Fill, que coneix i estima al Pare, és Esperit Sant. I així es tanca el cercle. Es per l’Esperit Sant que el Pare és Amor i Consciència, no pas per Ell mateix. Es per el Fill, la seva creació inconscient, que el Pare esdevé Consciència. Res existeix sense el Pare, però el Pare per si sol no seria Déu. El Pare, el Fill i l’Esperit Sant es necessiten mútuament. Són, per tant, U.

Una interpretació bonica, però tan sols una interpretació. I què és la Realitat? La Consciència, tal com ensenya la doctrina advaita? O la consciència és un producte de la biologia, tal com suggereix la ciència?

Però perquè haig de respondre? El Zen no respon ni busca interpretacions intel·lectuals. Hi ha moltes interpretacions, moltes cosmogonies diferents, moltes filosofies, moltes teologies. No és pas això el que busco. La Veritat és molt simple, més planera, més íntima que tot això. La Veritat Suprema està més enllà de totes les interpretacions conceptuals. Acullo qualsevol interpretació si m’ajuda a acostar-me a la Veritat. Però la Veritat Suprema només es pot viure, no es pot expressar conceptualment. I quina és? Medita, i en el Silenci ho descobriràs.

A mi em serveix la imatge del got ple d’aigua de mar. Si veig només que sóc el got, ple d’aigua, això és egoisme. Si m’adono que sóc essencialment aigua de l’Oceà infinit, continguda en un got, això és alliberament. I la realitat és que sóc el got i sóc l’Oceà. Però això, novament, és tan sols una interpretació. La Veritat és el Misteri, Aquí i Ara, el Tao.