dijous, 10 de desembre del 2009

Poc a poc, l’egoisme va caient,
i jo vaig remuntant.
El color marró del meu jersei torna a ser el que era.
La música es torna lluminosa
i el Rostre Original treu el nas ...

1 comentari:

Siddharta ha dit...

Sembla un contrasentit: l'egoisme va caient, i jo vaig remontant. Si no hi ha egoisme, no hi pot haver 'jo' que remonti. Però em refereixo a una situació d'ofuscació per l'egoisme, separativitat, foscor, depressió. Quan aquesta 'boira' es va dissipant gradualment, es va percibint alliberament, lleugeresa, joia... és com remuntar. Durant el procés hi ha un jo que remonta. Al final del procés, no queda ningú ...