L'arbre del començament de la meditació.
Recolçat en aquest arbre vaig començar a meditar el setembre del 1984, cada día pe'l matí. En aquell temps aquest arbre quedàva molt amagat en un racó del jardi de Torre Girona, a l'antiga Escola d'Enginyers de Camins de Barcelona, al costat de un mur que ara ja no hi és, rodejat de matolls i altres arbres. Ara queda totalment descuvert, integrat en el Campus Nord de la Universitat Politècnica. És un pi tan gran i té un tronc tan gruixut, que en 25 anys a penes ha canviat. Es un gran amic. Ara cada día, quan vaig a treballar, passo pe'l seu costat, el saludo i el toco. I li explico com em sento, en un llenguatge que tan sols ell i jo entenem.
2 comentaris:
¡Ah, como hasta los más sencillos de los hombres
son enfermos y confusos y estúpidos
frente a la clara sencillez
y salud con que existen
los árboles y las plantas!
Fernando Pessoa
Estimat/estimada, la bona noticia és que hi ha un camí que permet sanar la malaltia, la confusió i l’estupidesa i fer-se un amb arbres i plantes. Encara que aquells que abracem i parlem amb els arbres potser som considerats malalts, confosos i estúpids per molta gent ....
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada