diumenge, 8 de maig del 2011
Adagio in G Minor (Albinoni)
Dedicat a la meva amiga Ane. I també per la meva mare, Francesca, que tant m'ha donat i tant m'ha ensenyat, sovint en silenci. Parlava molt, però em deia molt més amb el llenguatge del cor i del silenci. Aquesta música li apasionava en la darrera etapa de la seva vida. Sovint la compartiem junts. I la seguim compartint. De tot cor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Graaaacias! :)) Me gusta, me gusta y me gusta. Siempre consigue acercarme a la Gran Paz. Eso es grande, imprescindible y mucho más.
un beso.
Lo celebro Ane! Un abrazo muy fuerte.
Conozco lo que me dices y me alegra mucho Ane! Un abrazo muy fuerte.
Publica un comentari a l'entrada