dissabte, 30 de juliol del 2011

Vangelis - Prelude



Aquesta música m'impacte molt. Fa uns quants anys, intentant expressar en paraules el que em sugereix, vaig escriure aquest petit poema (blog, agost 2007). Ara que he trobat aquest video, el reescric aqui:

És aquell moment suprem
en que la comprensió plou del cel
amb suavitat, com una pluja fina.
I al mateix temps, neix en el cor
el somriure serè i lluminós de la bondat,
que s’irradia fins a fer-se còsmic.
Tot és senzill.
Els darrers vels de la discriminació acaben de caure
i contemplem la Unitat omnipresent.

3 comentaris:

mikaela ha dit...

Está precioso el blog... acompasado con la belleza de las palabras y las músicas elegidas.

Felicidades, Siddharta. Es tan agradable visitarlo!

Elisenda Ortega ha dit...

Preciós Albert, les teves paraules, la meravellosa música de Vangelis, les imatges.... Gràcies!

Una abraçada.

Siddharta ha dit...

Ane, Elisenda, gràcies pels vostres comentaris. Que bé poder compartir tot això amb vosaltres!

Casualment, les dues entrades del 30 de juliol semblen contradictòries. D'una banda "Aquell moment suprem". D'altra banda "el logro de la perfecta iluminación está en todos los momentos, inicio, medio y final de nuestra práctica".

Magnífica, sortosa casualitat que em porta al nucli, al meollo, al pinyol del Zen: no hi ha la més mínima contradicció!! Aquell moment tan singular, tots i cada un dels moments de la pràctica quotidiana (que no és pas només seure en zazen, ni kinin, ni cremar incens, ni recitar sutres!). I justament assolir el Zen és realitzar que no hi ha contradicció: Aquell moment suprem, ara. Fa 20 anys això que dic m'havés semblat totalment incomprensible. Ara em sembla del tot evident.