dissabte, 6 d’agost del 2011

margalida - joan isaac



Aquesta cançó, homenatge a Salvador Puig Antich, l'ùltim assasinat del franquisme, sempre m'ha impresionat molt. El dia de Santa Margarita en varem parlar, al dojo. L'he redescuvert. Aqui va una de les versions que podeu trovar a youtube. El franquisme ha passat (??), però malauradament, el menyspreu pel dret de viure dignament, en llibertat i en pau, segueix sent actualitat a tants i tants llocs del mon. Hi ha molts assasinats, però no cal matar per oprimir els drets dels pobles i de les persones. I no cal anar gaire lluny. Aqui, ara, podem veure com l'especulació i "els amos del mon" (http://musgodeestrellas.blogspot.com/2011/07/los-amos-del-mundo.html) trepitxen impunement els nostres drets, els de les persones que ens guanyem la vida, dia a dia, amb el nostre treball. No cal anar gaire lluny. També veiem com el TC de l'Estat Espanyol trepitxa impunement els drets dels catalans, carregant-se un estatut aprovat democràticament pel parlament i pel poble en referendum. Ni es respecten les persones, ni es respecten els pobles.

4 comentaris:

Fina ha dit...

Sóc la Fina, estic seguint el teu blog, que m'agrada molt.

Siddharta ha dit...

Fina, que bé que podem compartir tot això! Gràcies!

Una abraçada.

mikaela ha dit...

Recuerdo la historia y muerte de Salvador Puig Antich. Perfectamente aunque era "pequeña" por entonces...

Qué difícil carta a Margalida:

"Querida Marga:

Una vez más tenemos que separarnos, quizás definitivamente. Lo que digan unos señores que hablan un lenguaje que no entiendo, tiene aires de venganza.

El hecho importante es que a nivel de sentimientos, nadie podrá romperlos. Comprenderás que se me haga muy difícil decirte todo lo que quisiera: las palabras no salen.

¡Ánimos chiquilla! Será un golpe muy fuerte para ti, pero no dudo que poco a poco te irás afirmando como persona.

Te quiere,

Salvador Puig

¡Salud y anarquía!"

Bueno, no sé... que la gente sigue viva cuando se la recuerda y se mantienen sus valores... o algo así.

Tristeza.

Siddharta ha dit...

Pués si. Mantengamos vivo el recuerdo y sus valores. ¡Ane, gracias por poner la carta!