diumenge, 23 d’octubre de 2011


El zazen no sempre ha de ser de cara a la paret ...

4 comentaris:

Elisenda Ortega Matas ha dit...

Mirar endins però sense oblidar de mirar al nostre voltant; el nostre interior es el mes important però esta connectat amb tot el que ens envolta, com, si no, podriem gaudir d'una posta de sol com aquesta?
Petons!

Siddharta ha dit...

Totalment d'acord Elisenda!

Mirar cap endins és com ficar-te en una caverna i anar cada cop més endins, més avall. Resulta que en el més fons de la caverna, de cop tornes a estar a fora. És com moure't per un espai curvat, de més de tres dimensions (suposo, mai m'he estat en un espai així, crec ...). Camines cap a una direcció, i de cop tornes a estar al punt de sortida!

En qualsevol cas, penso que la prova que la interiorització es fa correctament és que hi hagi harmonia entre "interior" i "exterior", com tu dius.

Al fer zazen no pots buscar rés, però tots sabem que és quan no busques rés que ho trobes Tot. La gran paradoxa! Pasar-te hores sense buscar rés, de cara a la paret, en zazen, condueix després a VEURE una posta de sol, o el que sigui ...

Anònim ha dit...

En un universo que evoluciona, quien se queda quieto, retrocede.

Siddharta ha dit...

¡Ciertamente!

Gràcias, anònim@ por visitar el blog y por tu comentario.

Un abrazo.