dimecres, 5 d’octubre de 2011

Les malalties no paren d’assetjar-me. El càncer de pit està controlat de moment, però ara hi ha un esquinç, bronquitis, al•lèrgia, la púrpura de Schönlein-Henoch (malaltia raríssima), una piga que m’han de treure i podria ser cancerosa, potser una hèrnia discal, i sofriment emocional, ... I tot això és motiu per meditar més, i més ... per treballar l’atenció i la compassió, cada cop més. Per experimentar més i més, energia i compassió, i donar-me.

I el treball sobre les ones de sorra està sortint meravellosament bé. Avui, en principi, he acabat els càlculs que vaig iniciar fa 5 mesos (quasi d’amagat, trencant completament la meva agenda, en aquell moment plena de temes urgents; veure blog, 20/05/2011). Tinc ja les conclusions de l’estudi. He esbrinat perquè les ones de sorra tenen una longitud d’ona preferent i he trobat que aquesta longitud d’ona és essencialment proporcional a la longitud d’ona de les onades dividida pel pendent de la platja. He anat escrivint un article tècnic sobre això, que espero acabar d’aquí unes setmanes i enviar a una revista especialitzada, per publicar. He resolt un enigma que m’havia intrigat durant 8 anys. Estic molt satisfet.

I aquesta tarda he vist els meus peus despullats caminant damunt la moqueta del dojo.

4 comentaris:

Elisenda Ortega Matas ha dit...

Albert, felicitats per el bon resultat de les teves investigacions i ànims davant les dificultats i malalties. Una abraçada!

ane ha dit...

A ver si en la próxima sesshin (que no esté secuestrada trabajando en el hospital) pueda ser que te escuche explicar tu trabajo sobre las ondas de arena con papel y lápiz.

¿He dicho que en la próxima encarnación me encantaría tener el don de comprender el idioma de los signos y los números?

ESTRELLA FAVORABLE ha dit...

Felicitats Albert.

Siddharta ha dit...

Ei, amigues, gràcies per poder compartir tot això amb vosaltres. A les revistes tècniques un no pot posar la part emocional, ni recrear-te en la bellesa, ni explicar l'història personal de com he arribat a trobar això. Però aqui si que ho puc fer, aqui va la part humana, i estic molt content de compartir-ho amb vosaltres al blog.

Ane, i si vols amb paper i llapis, quan ens veiem, val? (entre zazen i samu).

Una abraçada ben forta per les tres.