divendres, 11 de novembre del 2011

6 comentaris:

Elisenda Ortega ha dit...

Ja el coneixia aquest vídeo i es colpidor i bonic alhora.
Una abraçada molt gran!

Siddharta ha dit...

Jo l'acabo de descubrir i m'ha impactat. I de vegades ens sentim acomplexats per unes bestieses .... Quan veus això t'adones de lo dropos que som!

Cada un de nosaltres sóm tal com hem de ser i hem d'estimar la Nostre Realitat. Una peça inigualable, un personatge extraordinari del drama còsmic. Tal com sóc. Sense afegir ni treure res. Quant que ens costa acceptar-nos!

mikaela ha dit...

Parece que no hace falta tenerlo todo para celebrar la Vida.

Gracias, Siddharta. Si ya me consideraba una privilegiada, ahora más y más y más.

bss

Siddharta ha dit...

¡Y lo mismo digo yo!

Un abrazo.

Llita ha dit...

Increible, papuchi. Ja havia vist algun video d-aquest noi. Per÷o tornar=lo a veure m-ha fet recordar moltes coses. Gracies

Siddharta ha dit...

Estimada LLita, que bé tornar-te a trobar per aqui!!

Estimar la nostre realitat, sigui quina sigui. Encara que de vegades faci mal. Però la flor de lotus, símbol de la Via del Buda, creix en les aigues més fangoses i brutes. Il·luminar les il·lusions i aquesta realitat que de vegades pot ser tan dura.

Una abraçada ben forta!