divendres, 23 de març del 2012

Per fi ha plogut!
Aquest matí, la Primavera esclata per tot arreu.
Però en el teu lloc només hi havia una soca seca.
I t’he trobat a faltar.
He trobat a faltar els teus rebrotets verds,
que m'acompanyaven, cada primavera, durant tants anys.
Per un moment he sentit la punxada punyent de l’absència.

Però aquesta soca ets tu.
Tu ets aquesta soca que ja no rebrotarà mai més,
i també tots i cada un dels esclats de Primavera.

3 comentaris:

Xaro La ha dit...

Qué gran tristeza he sentido al leerte Siddharta, cuando ya no se encuentran esos amigos que perfectamente pueden tener la forma de árboles.
Tanta sensibilidad me ha conmovido.

Entendamos que todo es impermanente y que un día nosotros seremos cómo ese árbol, y que nuestro recuerdo estará siempre con la gente que nos amó.

Un abrazo bien fuerte Siddhi

Siddharta ha dit...

IMPERMANENCIA. Y aprender a fluir.

Gassho.

Siddharta ha dit...

A partir d'ara, cada primavera, rebroteràs en el meu esperit.