Aquest blog està dedicat a la recerca espiritual lliure com camí d'alliberament de l'esser humà.
Este blog está dedicado a la búsqueda espiritual libre como vía para la liberación del ser humano.
This blog is devoted to the free spiritual research as a way to liberation of human beings.
dilluns, 23 d’abril del 2012
Molt a prop meu el dolor s’ha tornat alegria,
i així com he compartit el dolor, ara comparteixo la joia.
Segueixo practicant zazen, que no serveix per a res.
I així ara és moment de mostrar aquesta rosa.
Les espines,
per un altre dia.
Qui diu que el zazen no serveix per res? serveix perque gaudeixis plenament de l'alegria i perqué puguis afrontar les espines... M'alegra que hi hagi felicitat a la vostra vida. Molts petons!
Elisenda, Xaro La, una alegria trovar-vos per aqui. Quan una persona estimada sofreix, i un no pot fer res, el sofriment és doble. Pero quan es comença a sortir del túnel i veure la llum, llavors, l'alegria és també doble (o triple!!).
El zen està ple de paradoxes, però potser la més gran (i no solsament del zen sinò de tota recerca espiritual) és que "zazen no serveix per a res". Quan un s'acosta al Budisme o a qualsevol pràctica espiritual sempre ho fa buscant alguna cosa, tractant de millorar la pròpia vida. I quan t'hi fiques et diuen (i t'adones) que no es pot buscar rés. Que ho has de deixar anar tot. Que " azen no serveix per a res". I és quan assumeixes aquesta probresa total, que t'adones -- sempre a posteriori -- que potser si que ha servit per alguna cosa ...
I, sobretot, un ha de practicar zazen, sempre, sempre, sense desfallir mai, tan si serveix com si no. Tan si hi ha llum, com si hi ha foscor, tan en mig de l'alegria com en mig de la depressió. Sempre, passi el que passi. I sense esperar rés. Perquè és aquesta disposició d'esperit, aquesta empenta, aquesta energia, aquesta entrega incondicional la que mou muntanyes ... Ho dic per pròpia experiència.
6 comentaris:
Qui diu que el zazen no serveix per res? serveix perque gaudeixis plenament de l'alegria i perqué puguis afrontar les espines...
M'alegra que hi hagi felicitat a la vostra vida. Molts petons!
Preciosa foto, preciosa rosa, como así de bello es tu corazón y seguro sin espinas.
Un abrazo Sidhi
Elisenda, Xaro La, una alegria trovar-vos per aqui. Quan una persona estimada sofreix, i un no pot fer res, el sofriment és doble. Pero quan es comença a sortir del túnel i veure la llum, llavors, l'alegria és també doble (o triple!!).
El zen està ple de paradoxes, però potser la més gran (i no solsament del zen sinò de tota recerca espiritual) és que "zazen no serveix per a res". Quan un s'acosta al Budisme o a qualsevol pràctica espiritual sempre ho fa buscant alguna cosa, tractant de millorar la pròpia vida. I quan t'hi fiques et diuen (i t'adones) que no es pot buscar rés. Que ho has de deixar anar tot. Que " azen no serveix per a res". I és quan assumeixes aquesta probresa total, que t'adones -- sempre a posteriori -- que potser si que ha servit per alguna cosa ...
Un abrazo muy fuerte a las dos.
Sidhi.
Ei, y la rosa, una rosa de Sant Jordi de todo corazón para vosotras dos, amigas.
Petons,
Sidhi.
I, sobretot, un ha de practicar zazen, sempre, sempre, sense desfallir mai, tan si serveix com si no. Tan si hi ha llum, com si hi ha foscor, tan en mig de l'alegria com en mig de la depressió. Sempre, passi el que passi. I sense esperar rés. Perquè és aquesta disposició d'esperit, aquesta empenta, aquesta energia, aquesta entrega incondicional la que mou muntanyes ... Ho dic per pròpia experiència.
Gracias por la rosa Sidhi.
Un fuerte abrazo
Publica un comentari a l'entrada