En el Zen no hay nada a que agarrarse. Salvo al dojo.
Una llarga temporada de pràctica molt irregular. Dies difícils, de treball intens (tot estant de vacances). Avui he tornat al dojo, després de força temps. La shanga. Extraòrdinari!!
Certament la pràctica és una mena de centre que vertebra la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada