diumenge, 23 de desembre de 2012

Il n'y a pas amour heureux- Georges Brassens.




No n’hi ha d’amor feliç.



Mai hi ha rés guanyat en l’home, ni la seva força, ni la seva feblesa ni el seu cor.
I quan creu obrir els seus braços, la seva ombra és la d’una creu.
I quan vol abraçar la felicitat, la trenca.
La seva vida és un estrany i dolorós divorci.

No n’hi ha d’amor feliç.


La seva vida se sembla a aquests soldats sense armes vestits per un altre destí,
de que els pot servir de llevar-se d’hora?
Ells que tornem a trobar pel vespre desarmats i incerts.
Digues aquestes paraules vida meva i retingues les teves llàgrimes.

No n’hi ha d’amor feliç.


El bell amor meu, la meva ferida, et porto en mi com un ocell ferit,
i aquests ens veuen passar sense saber rés.
Repetint després de mi les paraules que he escrit i que pels teus grans ulls
ben aviat varen morir.

No hi ha d’amor feliç.


El temps d’aprendre a viure ara ja és massa tard,
com ploren en la nit els nostres cors units,
quant de penediment per pagar una il·lusió.
Quant de sofriment per la més petita cançó,
quantes llàgrimes per uns acords de guitarra.

No hi ha d’amor feliç

Dedicada a la meva amiga  Elisenda, que me la cantava amb la guitarra, quan erem molt joves. La vida ens va separar, però també ella és aqui, ara.

1 comentari:

Siddharta ha dit...

"No n'hi ha d'amor feliç". Tots en un moment o un altre passem per aqui. La força irresistible d'un impuls que et forta fatalment a una altre persona amb la que, malauradament, no hi ha manera de ser feliç. Però es pot anar més enllà .... Però aquesta etapa forma part de mi mateix, ara, aqui. Per això he penjat la cançó. I en memòria de la meva amiga Elisenda.