Quan al meu voltant tot s’ensorra (per
exemple, una universitat publica de qualitat i una recerca científica de
qualitat, per lo qual tota la vida he treballat).
Quan m’assabento que les enquestes d’opinió sobre la meva nova assignatura entre els estudiants no han sortit bé.
Quan la pila de tasques pendents creix i creix i
em trobo immers en totes les condicions de l’estrès.
AQUEST és el moment de la il·luminació.
Aquest, només aquest, no pas cap altre.
2 comentaris:
La tranquil·litat deu estar renyida amb l'evolució personal, i la vida - que ho sap - posa una vega i un altre entrebancs i dificultats perquè les superem i avancem. La il·luminació és el regal d'haver anar avançant durant l'aprenentatge.
De tota manera la feina ben feta te la seva recompensa, a nivell personal (tu ho saps)i també professional, tot i que de vegades costi de veure... Una vida professional dedicada a la recerca no és mai una pèrdua de temps. Una forta abrasada!
La tranquil•litat esta renyida amb la pròpia vida, perquè la vida és dinàmica i sovint no ho acceptem. L’evolució personal és aprendre a fluir amb la vida, assolir l’harmonia, sigui el que sigui el que la vida em dona. La vida és sofriment, segons ensenya el Buda, i l’evolució personal és recórrer el camí que porta a la fi del sofriment (que existeix!).
Sovint pensem que la Il•luminació és una cosa molt distant a la fi del camí. Però la Il•luminació està Aquí i Ara, exactament Aquí. I especialment, ara que estic sofrint, que tot s’ensorra, que m’estresso, que no veig la llum. Justament aquest és el GRAN moment de la meva vida. Simplement perquè és l’únic que existeix.
Elisenda, un petó molt gran!
Publica un comentari a l'entrada