dimecres, 23 d’octubre de 2013

Ara farà 18 anys vaig patir una depressió molt greu. Durant dos anys rés m'inportava a la vida, excepte una sola cosa (que vaig arribar a creure absolutament impossible): sortir d'aquell pou. Però el miracle va succeir: vaig sortir. I els mesos posteriors a la meva recuperació són, potser, els més feliços de la meva vida. No m'ho podia creure!

I segueixo sense estar deprimit, però com que han passat molts anys, ja no em sembla tan extraordinari.

I puc veure, puc sentir, puc parlar, puc caminar. En aquest moment no em fa mal rés. I comparteixo la vida amb una dona extraordinària, que m'ha donar dos fills. I tinc quatre nets, i un munt d'amics i d'amigues. I puc guanyar-me la vida amb una feina que m'apassiona. I tinc aquest ordinador, i conexió a internet. I visc en una casa amb jardí i hort, en mig de boscos, en una vall preciosa, no massa lluny d'una ciutat tan magnífica com Barcelona. I tinc un veler. I, sobretot, cada matí renovo el meu compromís amb el Buda i amb Jesucrist, i he abraçat la pràctica del budisme zen. I un petit Gran dojo, i la shanga. I moltes, moltes coses més. Però de vegades, no em sembla tan extraordinari i, de vegades (poques) no em sento totalment feliç.  

Evidentment que hi ha moltes coses que em fan patir. Faig el què puc per canviar-les, però no haig de permetre que rés d'això em robi la felicitat de saber que lo impossible ha succeit: he sortit de la meva depressió. I puc veure, puc sentir, puc parlar, puc caminar. En aquest moment no em fa mal rés. I comparteixo la vida .....

Ja sé que tot això és transitori, i m'aniré quedant sense rés. Però mentrestant, procuro aprendre la Gran lliçó de que rés em pertany, ni rés m'és aliè.  Preparar-me per marxar lleuger d'equipatge, com va dir el poeta. I mentres em quedi un alè de vida, celebrar-lo: perque és extraordinari!

5 comentaris:

Elisenda Ortega ha dit...

Estimat Albert, la vida no ens és fàcil i és un apasionant aprenentatge que de vegades ens es més fàcil i de vegades ens a sembla que no tindrem forces... però ser conscients i agraïr cada dia alló que tenim es imprescindible, no ho hem d'oblidar mai! Tu no ho fas, tu ets conscient de tot el meravellós que tens, i jo ho comparteixo i me'n alegro per tu, per vosaltres. Petons!

Siddharta ha dit...

Gràcies Elisenda, per mantenir-te a prop. Una abraçada molt gran!

Xaro La ha dit...

Querido Sidhi, me reitero en las palabras de Elisenda... eres una persona tan sensible, no decaigas eh! La vida nos pone trabas para evolucionar, no, no es fácil, pero tu eres valeroso y victorioso

Mi cariño contigo querido amigo

ha dit...

Me has hecho pensar en este texto que leí hace pocas semanas, coincido con la vivencia del autor, aunque no tengo tendencia a la depresión:

…“Before enlightenment, I used to be depressed: after enlightenment, I continue to be depressed.” But there’s a difference: I don’t identify with it anymore. Do you know what a big difference that is?



You step outside of yourself and look at that depression, and don’t identify with it. You don’t do a thing to make it go away; you are perfectly willing to go on with your life while it passes through you and disappears. If you don’t know what that means, you really have something to look forward to. And anxiety? There it comes and you’re not troubled. How strange! You’re anxious but you’re not troubled.



Isn’t that a paradox? And you’re willing to let this cloud come in, because the more you fight it, the more power you give it. You’re willing to observe it as it passes by. You can be happy in your anxiety. Isn’t that crazy? You can be happy in your depression. But you can’t have the wrong notion of happiness. Did you think happiness was excitement and thrills? That’s what causes the depression. Didn’t anyone tell you that? You’re thrilled alright, but you’re just preparing the way for the next depression. You’re thrilled but you pick up the anxiety behind that: How can I make it last? That’s not happiness, that’s addiction."

Siddharta ha dit...

Gràcies amics per les vostres paraules!

Tan sols puc dir que estic convençut que si no s'ha viscut una depressió greu (que no vol dir estar depre) un no pot saber el que és això.

Gassho.