Estic a Hontanas, en plena Castella. El dotzè dia en el Camí. Molt sol, molta llum, calor. Quan pugui posaré fotos. Podria dir tantes coses! Sortir de l’alberg de matinada i començar a caminar sota les estrelles. I aquelles gerres de cervesa tan freda quan arribes, al migdia, cansat i mort de set. I el sol i la llum quan camines al costat dels camps al migdia. I albergs amb encant. I la gent, he començat sol, però és impossible no fer amics i amigues. Ràpidament es formen grups d’amics a on cada un explica la seva vida amb més sinceritat i profunditat del què faria amb el seu millor amic, de tota la vida. I ben aviat o més tard, molts i moltes acaben mostrant  les seves ferides. Llavors es fa palès que el Camí és el lloc de la sanació. 

Estic molt satisfet amb aquest organisme humà de 63 anys que funciona perfectament, menjant poquet, dieta vegetariana molt frugal i sana,  i caminant uns 25 o 30 km al dia. I m'adono que el secret està en que no hi ha divisió ni dualitat. Malgastem tanta i tanta energia en tensions i lluites internes! Quan el cos, la ment i el cor estan en unitat i harmonia, no es necessita gaire energia per caminar.

Quan el cos, la ment i el cor estan en unitat i harmonia.