dimarts, 11 de novembre de 2014

Aquest mati surtia del metro a l'hora punta, envoltat per una multitut d'estudiants, camí de la Universitat. 

Després de tants anys, potser per primer cop, m'he adonat de la responsabilitat i del goig immens pel paper que m'ha tocat viure: el de ser una persona única, un  referent important per uns quants milers de nois i noies. He experimentat com una mica de vertigen, però també molta satisfacció i alegria. Em sento realment afortunat.