Ningú és profeta a casa seva.

Perquè?

Silenci.

En silenci camino, és feixuga la meva càrrega.

Llegeixo en un anunci: ‘presumeix de mòbil'.

De què haig de presumir? Què haig de demostrar? A qui haig de convèncer i de què? És que la realitat no es manifesta per si sola? És que potser no accepto la realitat?

Confusió, egoisme ....

L’egoisme és com la boira. Vivim en una vall amb un paisatge extraordinari però no veiem rés més enllà de dos pams del nas per causa d’una boira persistent. Alguns hem estat atents a algun moment en que es dissipava la boira i hem vist com els rajos del sol es filtraven a través d’ella, i hem vist per un moment la bellesa extraordinària del paisatge. Després la boira ha tornat, però mantenim viu el record del paisatge i anhelem tornar-lo a veure. Alguns diem que si es camina pendent amunt, arriba un moment que la boira es dissipa i que és possible viure permanentment amb la visió del paisatge. Però qui és capaç de caminar amunt sense saber-ho del cert? D’altres creiem que tot això són miratges, imaginacions, l’únic real és el terra que trepitgem i aquesta boira omnipresent.

L’egoisme és com la boira: és la confusió que no ens deixa veure la realitat de la nostra identitat última. Alguns creiem que la nostra identitat no és rés més que aquest petit ego. Alguns, però, hem vist més enllà, i encara que normalment no ho experimentem, sabem que no som això, perquè ho hem vist en algun moment de llum. I volem transcendir aquest egoisme, treballem per dissipar la confusió, caminem pendent amunt per si fos veritat que hi ha un moment que la boira es dissipa per sempre ....

Temps de pobresa.
Quan l’egoisme ho enfosqueix tot
i només queda dir:
facis la Teva Voluntat.

Quan facis zazen, que no hi hagi separació entre tu i el teu zazen.

Entrar al Paradís és, senzillament, adonar-se que sempre estàs al Paradís.

'Feliços els pobres en l'esperit: Déu els dóna el seu Regne'.

Arribar a ser tan pobre que el sol fet d'existir et sembli extraordinari.

12/12/2007

Hi ha moltes coses per denunciar en aquest món, i com a individuo, no puc deixar de posicionar-me a favor de la justicia. Però aquest blog no és per denunciar, sinó per compartir la pràctica de la indagació espiritual i per cantar la grandesa de la Divinitat. Avui, però, no puc deixar de transmetre que ahir vaig ser testimoni d'una altre agressió de la jerarquia de l'Esglèsia Catòlica contra aquells que estimen al Crist. Hi ha tantes i tantes coses per denunciar -- moltes en mi mateix -- que no acabaria mai. Però avui pateixo i em sento solidari amb els meus germans de Sant Salvador de Bellver.

Sóc Jo, quedat aquí, no te’n vagis més....

Puc realment arribar a estimar als meus enemics? Puc realment veure a tots els essers com a mi mateix? Puc realment abraçar a tots els essers? Puc realment abraçar la diversitat? Puc arribar a estimar a la meva mare? Puc arribar a ser carn de la teva carn?

Sesshin a Portabella.

La meditació arriba quan ja no s’espera rés.

Al tercer dia, després de viure la somnolència, el mal a les cames i a l’esquena, la frustració, l’enyorança de moments ‘millors’ en la meditació, al tercer dia s’ha fet la pau. Ja no hi ha resistència, ja no hi ha lluita, ja no hi ha egoisme. Tan solament consciència, alegria, compassió ... I aquesta consciència diu ‘sóc Jo’, no te’n vagis més... I aquest ‘sóc Jo’ és llum, és una llum tèbia, dolça. I comparteixo amb el Toni el matí radiant. I comparteixo amb el Ramón la veritat de la il·lusió de l’ego.

La meva pràctica és molt simple. Si no ho fos no tindria la força que té. La meva pràctica és un camí directe de tornada a casa. El primer pas és rendir-me, abandonar tota lluita, tota expectativa i tot desig, entregar-me, acceptar la realitat tal com és, sigui quina sigui... El segon pas és donar-me conta del qui es dona conta i quedar-me aquí, en la pura consciència d’existir, sense ser allò o això, simplement ser.... Es poden fer els dos passos simultàniament. I convé arribar a fer-los simultàniament, entregar-se i fer-se conscient de la consciència. Amb la pràctica es converteix en un moviment molt simple de l’esperit. Es pot fer en qualsevol circumstància. El camí de tornada a casa està sempre obert, ara i aquí. Diu Ramana Maharshi que la Gràcia està sempre disponible. I així ho experimento.

No hi ha heretgia més gran que fer-te creure que tú estas separat de la Divinitat, que tú no ets Buda. Aquesta confusió és l'origen de tot egoisme i, tard o dora, porta, inexorablement, a la desesperació.

Teleman Concert d'Oboe en Re menor

De sobte aquest matí,
sense saber com ni de quina manera,
tot l'egoïsme ha caigut.

Miro el mar,
i tota la seva immensitat
cab en aquesta Conciència.

Miro els meus companys de viatge al tren,
i tota la seva diversitat
cab en aquesta Conciència.

Llegeixo l'article escrit per el meu colega,
i tota la grandiositat de la seva creació
cab en aquesta Conciència.

Surto del tren, pujo escales,
camino per els passadisos i
per les andanes plenes de gent,
vec a tothom amb ulls nous,
però jo no em moc d'Aquí.

I una gratitud immensa i inevitable,
plena de pobresa i alegria,
va pujant, fins a inundar-ho tot.