Si no trobes la Veritat en el lloc on ets ara, a on esperes trobar-la?

Un llibre extraordinari.
Profundament budista, 
sense parlar de budisme. 
Basat en arguments científics, de la psicologia clínica. 

Realment recomenable!

La gran ventatge de la impermanència és que és tan per lo "bo" com per lo "dolent"

El ego es el tapón de la botella de la gran fiesta cósmica

recorda que mai estas sol

Recorda que mai estas sol.

Si l'amor i l'aspiració son grans,

experimentaràs l'ajuda dels éssers il·luminats

de tots els temps.

De fet, t'adonaràs que res et separa d'ells.

Torno a casa,
que bé que s'hi està!
Perquè havia marxat?

El càncer m'està rondant. Intueixo que solament la fortalesa del sistema immunitari el manté a ratlla. 


El karma acumulat és molt gran.
Per més que begui,
no me l'acabo.
Un sol zazen, però
pot tallar-lo d'arrel.

Siempre digo que cuando ganais algo, perdeis algo. La buena suerte se convierte en mala y viceversa ...

Tot es transitori. En l'acte del guany, ja hi ha la llavor de la pèrdua. En l'acte de nèixer, ja hi ha la llavor de la mort. Tot allò que ve, forçosament marxarà.

Paraules semblants les he llegit mil vegades, les he sentit mil vegades. Però avui sonen diferent, les entenc una mica més.

 La bellesa de la ciència és omnipresent .....

https://www.facebook.com/video.php?v=10153108100508418

El video és preciós, el fenòmen sorprenent, la bellesa immensa. Però el que més m'agrada és l'actitud d'aquests nois que ho expliquen. La bellesa de la ciència és la bellesa del seu esperit investigador. Qui viu aquesta bellesa, trova bellesa.

Que tots siguin U, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que ells també siguin U.

Si alguien me pregunta a que religión pertenezco, respondo: al poder de Maka Hannya.

Maka Hannya significa la  más elevada Sabiduria, la más profunda, la universal.

Es inutil discutir sobre las diferencias entre budismo, catolicismo, islam; no intenteis imitar a Buda, a Cristo ni a Mahoma. Conformaos con su enseñanza y cread vuestra propia vía a partir de su esencia.

Un único zazen puede cortar todo vuestro karma.

Això és una foto aèria de la platja del Trabucador, al Delta de l'Ebre. Heu vist la forma que té la seva part interna, la que dona a la Badia dels Alfacs (esquerra de la foto)? Heu vist aquestes ratlletes que surten de la platja cap al mar, que n’hi ha tantes? 

És intrigant, no? Com s’han format, què les ha produït? Perquè n’hi ha tantes, perquè estan espaiades bastant regularment a lo llarg de la costa? Aquestes  empremtes semblen fetes per algú, però no, son naturals, les ha degut produir els  corrents i les onades. Però com?

Un dia això em va impactar tant que vaig començar a investigar-ho. Sense adonar-me’n m'hi vaig anar ficant, he aprés molt sobre corrents, onades, marees, la morfologia de les platges. He vist que en moltes platges del mon hi ha fenòmens semblants, que això cau dintre de la categoria de la morfologia rítmica o de les barres rítmiques. Em vaig assabentar de que el 1938 un investigador americà ja va publicar un article sobre unes barres molt semblants a les del Trabucador, en el llac de Michigan als USA. M’he fet expert en això, en la dinàmica de les barres de sorra a les platges. He aprés de fenòmens germans, les ones de sorra o els bancs de sorra. N'he fet el meu tema de recerca professional, he aconseguit engrescar a una dotzena de col·legues a treballar en això, he contactat i col·laborat amb diversos especialistes en aquests temes d’altres països, he dirigit 9 tesis doctorals, he fet més de 100 conferències en congressos, he donat classes sobre això, he publicat més de 50 articles en revistes especialitzades. Però han passat quasi 29 anys i aquesta platja, la que em va provocar i va determinar la meva especialització científica durant 29 anys, segueix sent un misteri.

És com el meu koan. 

Ara que no em falta molt per jubilar-me vull tornar, finalment, al Trabucador. Deixaré les matemàtiques, tota la ciència que he aprés, i li preguntaré directament. Escoltaré el que em vulgui dir amb les seves mestralades i les seves postes de sol, i les seves llevantades, i els arrossers i l'aigua barreig d'aigua dolça i aigua salada. I la seva sorra tant fina. I potser, si vol,  em revelarà el seu misteri.

Ho sento. Jo no crec que aquest escrit tingui molt a veure amb espiritualitat. Però si que el que dic ha estat absolutament determinant per la meva vida durant els darrers 28 anys. He descuvert recentment aquesta foto magnífica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i em feia gràcia escriure-ho ...