dissabte, 22 de gener de 2011

A l’alba,
l’Estel del Matí es fon
i es converteix en el firmament sencer.
Així, la il•luminació de Un
obre pas a la il•luminació de tots.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Albert, des de Mataró t'escric per dirte que a mi em passa igual, t'explico:
Moltes vegades penso que un dia em passarà alguna cosa sorprenent, sobre tot quan estic en zazen. M'en oblido del Mushutoku i a leshores penso que el meu zazen no és prou bo. Quna era petita i em ensenyar a sempre ser una bona nena, a fer el de mi es demanava, a ser una bona cristiana encara que jo era una nena càndida i alegra potser això m'ha exclavitzat bastant en la búsqueda de la llibertat. Què millor que estar sentats sense esperar res a canvi.
Un petó
Glòria

Siddharta ha dit...

Glòria, gràcies pel teu comentari. És magnífic poder compartir totes aquestes experiències i pensaments! Moltes coses de les que dius em recorden també la meva infantesa. Tenim força coses en comú!

Desde petits sen's educa en la consecució d'objectius: en la vida personal, en la vida familiar, en la vida professional, etc. I avui dia encara més: d'aqui totes les presses i l'estrès. Aconseguir, aconseguir, aconseguir. I de fet és necessari per la vida humana. Però, paradoxa de les paradoxes, en la recerca espiritual és al revés. Busquem l'objectiu màxim, el més elevat, el Despertar, i això no es pot aconseguir. Només quan s'abandona la búsqueda, quan un es rendeix, quan ja no es persegueix res ... no-profit, com el Buda. En la societat actual és anar totalment a contra-corrent. Ho sabem tots nosaltres, però què dificil! Quants cops ho oblidem.

Quan un es retira com jo he fet aquests dies (tinc moltes ganes d'explicar-t'ho en persona!!) tot això surt amb molta cruesa. Sense adonar-te'n arribes ple d'expectatives, contaminat amb l'esperit que busca obtenir profit. I llavors t'estrelles i et frustres. Em pasa el mateix que dius tú: el meu zazen no es prou bo. Però llavors ve el "Mestre de la Cova" amb el kyosaku i plas, plas. I obres els ulls: Mushotoku.

Una abraçada de tot cor.

Albert.