divendres, 18 de març de 2011

Ser feliç és un deure

Ser feliç és un deure.
Aprendre a ser feliç,
mostrar el que he après
i compartir el camí que du a la felicitat,
és el Deure més Sagrat de tots.

5 comentaris:

Elisenda Ortega Matas ha dit...

Com diu Facundo Cabral: "ser feliz es una obligación, porque de lo contario te pasas amargado la vida y lo que es peor, amargando la vida de los que estan a tu alrededor..."

I es que, de fet, és mol mes ventatjos ser feliç, vivim alegres, alegrem als nostres éssers estimats i fisicament rejuvenim, estem juiosos i "guapos" tot son ventatges!

Siddharta ha dit...

Totalment d'acord!! Però s'ha de tenir ben clar que la felicitat no depèn de les circunstàncies, com molta gent creu. Evidentment, les circunstàncies poden ajudar. Però la felicitat depèn fonamentalment d'una actitut vital i d'un treball personal.

Una abraçada.

Fina ha dit...

No fa pas masses anys que no es sabia que serfeliç era un dret i un deure.els de la meba edad hem tingut d'apendre a ser feliços pero es un agradaple aprenentatje.Un cop que s'ha aconseguit ja pasa a formar part de la nostra vida.

Siddharta ha dit...

És veritat, ara en parlem com si fos el més natural del mon. Però no ha estat fàcil desenpellagar-nos de la pseudo-espiritualitat catòlica imperant en el nostre pais durant molt de temps. La por, les amenaçes, la dualitat, l'egoisme, l'anul·lació de la llibertat, el pecat, les heretgies, la represió sexual i de tantes coses, el masclisme i, sobretot:

"No hi ha heretgia més gran que fer-te creure que tú estas separat de la Divinitat, que tú no ets Buda. Aquesta confusió és l'origen de tot egoisme i, tard o dora, porta, inexorablement, a la desesperació" (20/11/2007)

I benvinguda al club dels que sabem -- i forma part de la nostre vida -- que la felicitat és un dret i un deure. Ningú no ens ho prendrà, ja.

Una abraçada.

Siddharta ha dit...

Perdona Fina, segueixo, el que he escrit, no era exactament el que volia dir. Vull dir que aquest concepte de "La-felicitat-aqui-i-ara" no estava en la pseudo-espiritualitat catòlica que hem conegut i que diferia la felicitat al cel, a la vida futura, després de la mort, malgrat que Jesús mateix diu: "el regne del Cel està dintre vostre". Crec que els mateixos místics cristians de tots els temps ho han sabut molt bé. Però ens ha fet falta la globalització religiosa d'avui en dia perquè ens arribés el Zen, per exemple, i ens fes veure que la felicitat és una cosa de l'instant present, i és el resultat d'una pràctica constant, basada en l'atenció, en la compassió i en el desapego.

Albert.