diumenge, 27 de març de 2011

sesshin a la Garrotxa

Meditar amb el cos.
Després d'un llarg silenci
torno a parlar amb les herbes del camp.

4 comentaris:

Elisenda Ortega Matas ha dit...

Retrobar-nos es una constant, perdre'ns i retrobar-nos i veure que sempre i som, que empre hi hem estat i sempre hi serem. Precioses paraules Albert, sembla un haiku!

Siddharta ha dit...

Joiosa experiència: sortir de zazen i descubrir una herba, com si la veiés per primer cop a la meva vida. Com si mai, encara, hagués vist una herba! O potser m'ho sembla, i és simplement redescubrir una vella amiga. És el que dius tu: perdre'ns i retrobar-nos. O també, aquests dies, redescubrir el menjar. Mirar la cullerada de llenties que un segon més tard em menjaré i recuneixer-la ja, amb veneració, com part del meu cos. Aprendre a menjar bé, amb consciència, que dificil.

Quines tonteries estic dient! Però valoro molt aquestes experiències i percepcions, i intueixo que m'ajuden a reconèixer la meva verdadera identitat, més enllà de separacions artificials.

Una abraçada.

ane ha dit...

habría que veros a la hierba y a ti debatiendo sobre logaritmos neperianos :)!!

1bs grande

Siddharta ha dit...

Ane, entre clase y clase me has hecho reir de buena gana durante un buen rato! Y que bien me ha sentado, y creo que hasta los alumnos lo han debido notar. Me debias una, ahora soy yo que te debo una. Estamos en paz (diría con ligero balance a tu favor).

Que importante es ponerle humor a todo en la vida. Lo mas banal y lo mas trascendental, y que cómicos nos ponemos cuando nos ponemos muy serios.

Un abrazo.