Avui fa exactament 5 anys que vaig iniciar aquest blog. Feia uns 8 mesos que practicava al dojo de Mataró. Vivia un moment molt especial, de llum i plenitut, i sentia molta necessitat de compartir i transmetre. Vaig pensar en fer una pàgina web i no sabia com fer-ho. Llavors l'Albert i la Imma em varen aconsellar de fer un blog. Un blog, que és això? M'ho varen explicar i em varen ajudar. I aqui està: 5 anys! Estic profondament agrait, a ells i a tots els que m'heu acompanyat durant aquests anys!
GASSHO.
6 comentaris:
I no deixis de delitar-nos amb les teves entrades, que no sempre entenc del tot, però que ens fan sentir més a prop teu. Una abraçada de felicitació!
Felicitats. Per molts anys.
Ptns.
Moltes gràcies, amigues! Paradoxalment, l'Amor és una aventura solitària. Però cansat de fer camí tot sol (que de fet, mai és així, en el fons) em vaig acostar al dojo zen de Barcelona ara fa uns 11 anys. Anyorava practicar en una shanga. I ara fa 5 anys, novament, tenia necessitat de compartir. I aqui esteu vosaltres, quin goig poder compartir aquesta aventura amb vosaltres! Sense vosaltres aquest blog no tindria sentit. Ja sé que aquest blog és molt minoritari. Els meus escrits són enigmàtics. La meva ànima és simple i enigmàtica, a la vegada. Estic enamorat de la Vida. Però el zen també és simple i enigmàtic, sovint intento seguir un estil zen i fins i tot la forma dels haikus. De vegades les meves vivències i estats de conciència estàn relacionats amb temes molt personals que no puc detallar aquí i intento només expressar com em sento, però no dels detalls.
Una abraçada ben forta!
No te puedes imaginar cómo admiro tu constancia, los buenos momentos que me has hecho pasar y que atesoro; los destellos de luz... pero sobre todo aprecio haber encontrado un corazón que late al mismo ritmo entrada tras entrada. Gasshô, abrazos. Gracias ^^
Ane, la sorprendente experiencia de haber encontrado una alma tan cercana me llena de alegría. Tampoco sabes tu lo que me gusta ver tus comentarios y ver que andas por aquí a menudo. ¡Muchas gracias!
Un abrazo muy fuerte.
Ane, releyendo tu comentario. Poder compartir "los destellos de luz". Es tan difícil ... pero aquí y en Musgo de Estrellas, nosotros, estamos en ello. ESO ES EXTRAORDINARIO. ¡¡¡Muchas gracias!!!
Y un beso.
Publica un comentari a l'entrada