dissabte, 10 de novembre de 2012

La meva shanga

Sant Salvador de Bellver
Mi shanga no tiene límite, ni maestro único. Mi maestro es Todo, mi shanga sois todos. Procuro .... Participo en sesshins dirigidas por Roland Rech, por Rafael Triet, por Lluis Nansen, por Pere Secorun, ... y un dia quiero visitar a Thich Naht Hhan y a Dokusho Villalba. Y de vez en cuando participo en una eucaristía cristiana con un ermitaño perdido en la cima de un monte. Mi maestro es Todo, mi shanga sois todos.

6 comentaris:

Elisenda Ortega ha dit...

Segueix el teu camí que algun dia et podrem acompanyar i llavors tu ens ajudaràs. Petons!

Ane Elexpe ha dit...

dicen los cabalistas que "hay tantos caminos como alientos". Y para no variar, tienen razón.

bss, Siddharta. Es precioso no saber excluir.

Siddharta ha dit...

Elisenda, Ane, gràcies per acompanyar-me! M’encanta trobar-vos aquí en el blog. Efectivament, cada un té el seu camí. Quan un descobreix el seu, ser-li fidel és el deure moral més gran. I aquesta fidelitat és l’ajuda més gran que podem oferir. El meu camí, és teu. Tot allò que he experimentat, que he après està sempre aquí, disponible, per tu.

I un tret del meu camí és ser permanentment heterodoxa. Entre els cristians sóc el budista, entre els budistes soc el cristià. Entre els científics materialistes sóc l’espiritualista, entre els creients sóc l’escèptic. I no aixecar barreres, no crear separació, mantenir-me a prop, en el cor de cada cosa. Viure la Unitat, No-Dos.

Como tú muy bien dices, no sé excluir. Ni tengo ningún interés por aprender... Al contrario, me falta muchísimo por aprender en este camino de mantenerme infinitamente cerca de cada persona, de cada árbol, de cada ser, de cada situación, de cada cosa. Mantenerme infinitamente cerca de mi taza de muesli, cada mañana. Y de mi zafu.

Una abraçada ben forta per les dues!

Siddharta ha dit...

I soc molt concient de que soc extremadament limitat, terriblement limitat. Quantes i quantes persones estan sofrint en aquest moment, i jo no puc fer rés. Quantes i quantes situacions, injustícies, etc. en les quals podria fer alguna cosa, i ni tan sevol me'n assebento. Ja ho sé tot això, i em dol molt.

Però si puc recollir un paper que algú ha llençat al terra, pe'l carrer, sóc feliç. Aquesta és la meva GRAN contribució a l'Humanitat. Pot semblar ridícul, però hi alguna alternativa?

aloneonthemountain ha dit...

you sound quite euphoric for a Zen adept.
I don't have time to visit your spiritual outlet evry often. Today I did, congratulations on your professional upgrade,I already noted that you are very good in your profession.

A comment about your Zen blog,
it is a noce source of ingormation about Zen and about your ideas about Zen.
But if it is Zen, about this I have my doubts.
What is your opinion about this http://www.swamij.com/zen-ox.htm.

By the way, did yiu alreacy discover the secret of the Zen didgeridoo I gave you or where yiu too busy these five years?

greeting dr. Zen from dr. Joh (;-)

Siddharta ha dit...

Dear dr. John, it's great to meet you here! Thanks a lot for the link on the Zen ox. I knew this story and I find it very enlighting. But I like here the way it is presented and drawn.

My professional life is very intense and absorving, but at the same time enjoyable and exciting. At some point, not too far in the future, I should stop. I'll have then time to devote to other things. Now I'm inmersed in my academic life and I feel that my duty is to keep myself strongly involved in it. Making my small contribution to science and teaching is my way to serve society and also to get money to live.

Some questions. Why are you surprised about a zen adept being euphoric? I finally, my BIG question. What is a Zen blog?

Hope to see you soon at the top of the mountain, at the place of the picture here right. Una abraçada molt forta!

Dr. Albert.