dijous, 1 d’agost de 2013

Com una boira espessa,
l'egoisme dels últims mesos
es dissipa.
I el Paisatge,
que sempre ha estat aquí,
es torna a veure amb nitidesa.

4 comentaris:

Elisenda Ortega ha dit...

Sempre la lluita per dissipar la boira...

Siddharta ha dit...

Lluita ... inútil. Que la boira es dissipi no depèn de nosaltres.

Però hi ha coses que ajuden: fer zazen, mantenir l'atenció plena a l'instant present, no crear separació, deixar anar, entregar-se, ...

Però al final, no depèn de nosaltres. L'únic que podem fer és rendir-nos. I llavors, de vegades, la boira es dissipa.

Xaro La ha dit...

Se disipa y sale a luz la brillantez del ser

Un fuerte abrazo Sidhi

Siddharta ha dit...

Que nunca se ha perdido ni se puede perder. Pero hay que abandonar, soltar, rendirse ... si no aquí no brilla nada ....

Un abrazo grande, Xaro