dissabte, 31 d’agost de 2013

silenci

Cada matí, en acabar el zazen pronuncio unes paraules de saviesa que emmarquen la meva intenció i la meva pràctica.

Aquest matí el silenci era un oceà immens de pau i amor. Qualsevol paraula estava de més. I no obstant, m'he obstinat en la meva petita pregària.

I un a un, he vist com cada mot era una pedra que queia en aquest llac, trencant la seva quietud pregona.

Pero he après la lliçó. No cal forçar. De vegades, no hi ha rés que superi al Silenci.

4 comentaris:

Tao ha dit...

Sent la teva intencio i la teva practica sense paraules. Sent com no calen. Bravo.

ESTRELLA FAVORABLE ha dit...

Ahir abans de fer la iniciació a Zazen, vaig fer un passeig pel parc. En silenci encare que tot em parlava, les fulles de l'herba, els ocells, la brisa. Va ser un moment de pau absoluta, un moment d'autèntica felicitat.

Siddharta ha dit...

Estimats Tao i Estrella, gràcies per acompanyar-me! Quin goig gaudir plegats del Gran Silenci.

Una abraçada.

Siddharta ha dit...

Mare meva, i quins acompanyants ara que me'n adono: TAO i ESTRELLA FAVORABLE!! No podria anar en companyia millor ... jajajaja