diumenge, 6 d’octubre del 2013

Aquest planeta està tremendament viu, dinàmic, i de vegades no ens en adonem. Divendres va caure una tamborinada terrible, al Maresme. I així han quedat les acacies del jardí, que m'estimo tant. No se si elles pateixen, però jo si, en veure-les així. I sé que el meu dolor és el seu. 


IMPERMANÈNCIA




Tan explèndides i plenes de vida com estàven, el matí de zazen, al final de la primavera!

2 comentaris:

mikaela ha dit...

Qué belleza de Templo!

besos y besos

Siddharta ha dit...

¿Y quien ha dicho que no siguen llenas de vida? ¡Nos apegamos a las formas!

Un abrazo grande, Ane.

Y cuando quieras ya sabes donde tienes tu templo ....