Aquest planeta està tremendament viu, dinàmic, i de vegades no ens en adonem. Divendres va caure una tamborinada terrible, al Maresme. I així han quedat les acacies del jardí, que m'estimo tant. No se si elles pateixen, però jo si, en veure-les així. I sé que el meu dolor és el seu.
IMPERMANÈNCIA
Tan explèndides i plenes de vida com estàven, el matí de zazen, al final de la primavera!
2 comentaris:
Qué belleza de Templo!
besos y besos
¿Y quien ha dicho que no siguen llenas de vida? ¡Nos apegamos a las formas!
Un abrazo grande, Ane.
Y cuando quieras ya sabes donde tienes tu templo ....
Publica un comentari a l'entrada