dijous, 28 de novembre del 2013

El 27 de març vaig escriure:

Gassho en el dojo.
De les meves mans plenes de primavera,
no voldria retenir res.


Ara escric:

Amb les meves mans 
que la tardor ha buidat,
voldria retenir-ho tot. 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Q bonic papa! Comparteixo tan el que vas escriure a l'estiu com el que escrius ara a la tardor. :-))

Siddharta ha dit...

Sempre procuro viure sense aferrament. Però és quan hi ha "pèrdues" que es presenta la Gran oportunitat per practicar el desaferrament. Llavors la mà vol tancar-se, però cal obrir-la. El cor vol tancar-se, però cal obrir-lo.

Una abraçada molt gran!