dimecres, 1 de gener de 2014

Los olvidados de los olvidados


Per començar bé l'any. Una realitat tremendament dolorosa i una lliçó de solidaritat i de grandesa espiritual. Dolor, però també alegria per la bondat que existeix en cada un de nosaltres. Gregoire està en cada un de nosaltres. Les cadenes estàn a molts llocs.  La malaltia mental també. 

Algunes escenes són realment impactants. Algunes pel dolor. Altres perquè són sublims. Tallar les cadenes. I em recorda a Jesús: aixeca't i camina. Algú ha dit alguna vegada que Jesucrist no ha resucitat?




2 comentaris:

Ane Elexpe ha dit...

De todos modos....... mis mejores deseos para tu año y el de los tuyos.

Y un abrazo bien largo.

Siddharta ha dit...

Un abrazo bien grande para ti también, Ane.

Ahora mismo me voy a hacer una estancia de meditación de 4 días en aquella cueva donde voy de vez en cuando. O sea que el abrazo se prolongará ...