dimarts, 8 d’abril de 2014

Sesshin als Pirineus

 Sesshin amb el mestre Gérard Pilet.

Deixa arribar allò que arriba, deixa marxar allò que marxa.

La meva "pitxor" sesshin. El zafu no em va
prou bé. Mal a les cames, mal a l'esquena,
mal de cap.  Fantàstic!

Hores intentant estar present en el mal de cames i d'esquena, no separar-me, acollir el dolor. A estones somnolència, fins i tot fent de pilar! Aridesa total, ni una excletxa de llum. I com a propina, la matinada de l'últim dia una mica d'insomni i lleuger episodi d'ansietat.





I lo de sempre, ja sabeu. Hores i hores de zazen, kinin, els sutres, samu, dieta vegetariana frugal, bastant silenci. I la shanga. El kusen, rés extraordinari: allò que ja sé des de fa bastants anys. La frase que he escrit a dalt tampoc m'és desconeguda. Però fer-la meva, be valdria totes les sesshins del mon i tota una vida.

I no obstant, no sé perquè ni de quina manera, aquest matí he entrat en aquell lloc lluminós a on no hi ha egoisme ni separació. Ja sabeu. 

No ho entendré mai. Joc de neurotransmissors i companyia? Segurament. Però també unes paraules clau: RENDICIÓ, ENTREGA, DETERMINACIÓ, AMOR, COMPASSIÓ.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Pues es genial!!!!!!